objecte virtual

Per exemple, si un objecte virtual és tan alt com la silueta, l’usuari de seguida entén que és un objecte virtual que té una alçada semblant a la seva.

A causa d’aquesta distància del sistema de visualització, i per tal que l’usuari tingui una idea clara de quins objectes virtuals pot afectar i on, el sistema integra la silueta de l’usuari (1e) dins l’entorn virtual.

D’aquesta manera l’usuari veu la representació del seu cos amb relació als objectes virtuals.

És a dir, que la interacció de l’usuari amb els objectes virtuals es fa de manera indirecta a través d’aquest element afegit, la silueta, i per tant s’anomena interacció en tercera persona.

Per exemple, suposem que un dels objectes virtuals és una pilota que està estàtica al mig de la pantalla.

Això genera una relació totalment diferent de l’usuari respecte dels objectes virtuals.

En aquest cas, la proximitat fa que l’usuari vegi el seu cos directament relacionat amb els objectes virtuals.

Com que en aquest cas no hi ha res que faci d’intermediari entre el cos de l’usuari i els objectes virtuals, aquesta situació s’anomena interacció en primera persona.

Tan sols cal que l’usuari sigui molt a prop de la pantalla i s’esdevingui aquesta relació directa entre el cos de l’usuari i els objectes virtuals.